AQÜEDUCTE 2010
Només comentar que aquesta imatge ha estat acceptada a la XI Bienal Internacional Aqüeducte 2010 i 4 imatges més han quedat a les portes."AMATEUR" O "PROFESIONISTA" O PROFESIONAL
Perquè?
Ens agrada tant i tant penjar etiquetes, si la feina esta ben feta, i es correcta, que més dòna si hi ha titulació o no, la teva feina no es prou bona si nomès ets un "amateur" i si no tens titulació no saps o no pots fer..., si tens els mateixos coneixements i els apliques igual de bé?.
l'esforç, la dedicació, l'estimació a la feina ben feta, canvia si tens titulació.
Per la meva experiència, el que vei que si canvia es la dedicació. Doncs em trovo que quan vaig a fotografiar algun event, jo hi sóc desde primera hora ( podrien ser les 8h del matí) i fins a les acaballes, (podrien ser les 21h), i a mitja jornada apareixen els fotografs dels medis de comunicació, fan 4 fotos i ja esta, es provable que tinguin, més aconteixaments quell dia (jo he arribat a cubrir-ne 3 hi he estat el màxim de temps). A mi també em paguen, però jo a més gaudeixo el màxim l'activitat que fotografio, perque a part de les fotos que puguin ser publicades, apenc del que estic fotografian i la següen vegada fotografies d'una altra manera, fins hi tot ja saps el moment.
Per a mi aquesta es l'única diferència, tan si hi ha o no diners pel mitg, la diferència, esta en apendre cada vegada i cada dia.
1-."Amateur" és un terme pres del francès és generalment emprat en referir a un aficionat, o a un gènere d'índole no professional en alguna àrea estudi o d'entreteniment.
Una afició (També anomenat hobby o hobbie, I de vegades també passatemps) Generalment el terme aficionat o "amateur" s'aplica a tot allò que es fa sense un caràcter d'exercici professional, per afició personal. Bàsicament, es tracta de la persona que fa alguna cosa només per vocació.
L'altre significat de la paraula, potser una mica oblidat deriva de la llengua francesa, al seu torn derivada de l'arrel de la paraula en llatí, la qual significa "estimar a" o "el amador de". En aquest sentit un amateur pot ser tan hàbil com un professional, però la seva motivació és l'amor o la passió per una certa activitat i no té la finalitat de guanyar diners per realitzar-la."
2-. Es refereix, generalment, a la naturalesa de l'ocupació, i a la forma d'exercir-que té aquesta persona. La professió aborda el desenvolupament de la pràctica i la disciplina es preocupa del desenvolupament del coneixement enriquint la professió des de la seva essència, i aprofundint el suport teòric de la pràctica.
Professional ve de la paraula "Pro" i "Fe", d'aquí també ve la paraula "Profeta", ser "Pro" fa referència a avançar-se als esdeveniments deduïts pel intel lecte i la racionalització i que no són vist pels altres o per persones comuns, potser el pots veure com algú Pro-actiu. i Fe que més que dir i al marge de la connotació o interpretació religiosa que se li vulgui donar, Fe, fa referència a "creure" a "confiar" en saber que les coses passaran perquè simplement ho saps.
Ser professional és veure més enllà que els altres i tenir confiança en això.
3-.Un "profesionista" és tota aquella persona que coneix les seves limitacions, però que és capaç de superar buscant incrementar el seu horitzó de treball.
La diferència entre un professional i un "profesionista" és que, el primer exerceix amb coneixement alguna activitat, no necessàriament certificada, mentre que el segon exerceix una activitat certificada i adopta la seva professió com a forma de vida. És important assenyalar que la paraula "professió" és originària de Mèxic i en altres països de parla hispana la paraula "professional" pot tenir dos sentits.
Ens agrada tant i tant penjar etiquetes, si la feina esta ben feta, i es correcta, que més dòna si hi ha titulació o no, la teva feina no es prou bona si nomès ets un "amateur" i si no tens titulació no saps o no pots fer..., si tens els mateixos coneixements i els apliques igual de bé?.
l'esforç, la dedicació, l'estimació a la feina ben feta, canvia si tens titulació.
Per la meva experiència, el que vei que si canvia es la dedicació. Doncs em trovo que quan vaig a fotografiar algun event, jo hi sóc desde primera hora ( podrien ser les 8h del matí) i fins a les acaballes, (podrien ser les 21h), i a mitja jornada apareixen els fotografs dels medis de comunicació, fan 4 fotos i ja esta, es provable que tinguin, més aconteixaments quell dia (jo he arribat a cubrir-ne 3 hi he estat el màxim de temps). A mi també em paguen, però jo a més gaudeixo el màxim l'activitat que fotografio, perque a part de les fotos que puguin ser publicades, apenc del que estic fotografian i la següen vegada fotografies d'una altra manera, fins hi tot ja saps el moment.
Per a mi aquesta es l'única diferència, tan si hi ha o no diners pel mitg, la diferència, esta en apendre cada vegada i cada dia.
1-."Amateur" és un terme pres del francès és generalment emprat en referir a un aficionat, o a un gènere d'índole no professional en alguna àrea estudi o d'entreteniment.Una afició (També anomenat hobby o hobbie, I de vegades també passatemps) Generalment el terme aficionat o "amateur" s'aplica a tot allò que es fa sense un caràcter d'exercici professional, per afició personal. Bàsicament, es tracta de la persona que fa alguna cosa només per vocació.
L'altre significat de la paraula, potser una mica oblidat deriva de la llengua francesa, al seu torn derivada de l'arrel de la paraula en llatí, la qual significa "estimar a" o "el amador de". En aquest sentit un amateur pot ser tan hàbil com un professional, però la seva motivació és l'amor o la passió per una certa activitat i no té la finalitat de guanyar diners per realitzar-la."
2-. Es refereix, generalment, a la naturalesa de l'ocupació, i a la forma d'exercir-que té aquesta persona. La professió aborda el desenvolupament de la pràctica i la disciplina es preocupa del desenvolupament del coneixement enriquint la professió des de la seva essència, i aprofundint el suport teòric de la pràctica.
Professional ve de la paraula "Pro" i "Fe", d'aquí també ve la paraula "Profeta", ser "Pro" fa referència a avançar-se als esdeveniments deduïts pel intel lecte i la racionalització i que no són vist pels altres o per persones comuns, potser el pots veure com algú Pro-actiu. i Fe que més que dir i al marge de la connotació o interpretació religiosa que se li vulgui donar, Fe, fa referència a "creure" a "confiar" en saber que les coses passaran perquè simplement ho saps.
Ser professional és veure més enllà que els altres i tenir confiança en això.
3-.Un "profesionista" és tota aquella persona que coneix les seves limitacions, però que és capaç de superar buscant incrementar el seu horitzó de treball.
La diferència entre un professional i un "profesionista" és que, el primer exerceix amb coneixement alguna activitat, no necessàriament certificada, mentre que el segon exerceix una activitat certificada i adopta la seva professió com a forma de vida. És important assenyalar que la paraula "professió" és originària de Mèxic i en altres països de parla hispana la paraula "professional" pot tenir dos sentits.
COLORS
Aquesta es una de les fotos que em fa estar orgullosa, en veure que d'en tant en tant, la dedicació es veu premiada amb una bona crítica (o crítiques).
Quan la Montserrat, la professora de l'escola, la va veure va remarcar el moviment, li semblava genial. Així doncs amb el reconeixement dels mes propers i de l'escola, la vaig presentar al concurs social d'AFOCER, vaig obtenir el primer lloc en el concurs de febrer, i a més és portada del bulletí mensual nº183.
No en tenia prou, ja coneixia el criteri a Andorra i a Espanya,... em faltava França, doncs vaig penjar l'imatge a CritiquePhoto i la sorpresa es que desprès d'un mes he rebut 242 visites i 19 comentaris (normalet en comparació amb altres fotos) les quals, de diferent manera diuen coses així:" Très bon !!! graphisme, couleurs , originalitéBravo !! ".
ENERGIES PER CONTINUAR APRENENT I TREBALLANT!!!!!!!!!!
JUNCOSA DEL MOTMELL I
HISTÒRIA El nom del Montmell prové del llatí "Monte Macellum" o de "Mont Maell", que volen dir muntanya seca i àrida o bé muntanya de la carnisseria, fent referència a una mortaldat haguda en una cruenta batalla.El Baix Penedès, com tota la Catalunya Nova i part de la Vella, visqué fins a principi del segle IX sota el domini musulmà. A començament del segle X, Guifrè II Borrell, portà les fronteres més enllà del Llobregat. A mitjan segle X, el poder reial dels francs damunt el territori de la Marca era pràcticament inexistent. En aquest context, l’any 974, el bisbe Vives atorga la Carta de poblaments i franqueses als habitants del Castell del Montmell. El motiu es l’interès que tenien els governants a repoblar les zones frontereres.
La Carta de població i franqueses del Montmell, com a tal, és la més antiga coneguda de Catalunya i el seu contingut i abast jurídic responen clarament a una finalitat politicomilitar d’aquell moment: repoblar les fronteres. També a l’edat mitjana els templers van establir-hi una comanda. De totes maneres, l’orde incorporada a la Corona. Els bisbat barceloní mantingué el seu domini sobre el Castell del Montmell al llarg dels segles. El senyor feudal, en aquest cas el bisbe de Barcelona, tenia tota una sèrie de drets i prerrogatives sobre els habitants del terme, les collites, el bestiar i altres afers casolans.
En les Ordenacions compilades el 1447 es regulen tots els aspectes relatius a l’activitat econòmica de la zona. El Castell del Montmell va ser utilitzat encara durant la Guerra de la Successió. Els soldats alemanys hi vivien amb les famílies, i a l’arxiu parroquial hi constaven les actes de naixement de tres infants vinguts al món al castell entre els anys 1715 i 1720.
Tret de la pagina: /http://www.elmontmell.cat/
DANSAIRES
En Joseph, company de fotografia, ens va propossar a 9v de fer una seció de fotos a l'esbart, d'on ell n'és dansaire. Doncs aquesta foto explica la dansa dels components de l'esbart, al so dels fotògrafs i la dansa d'aquets buscan el millor angle, la millor "pose"... DANSAIRES
I ara una mica d'historia sobre els esbarts, treta de wikipedia.
Els orígensSegons expliquen Francesc Pujol i Joan Amades al Cançoner popular de Catalunya, l'adopció del terme esbart es deu indirectament al poeta mossèn Jacint Verdaguer. Un grup de literats de la ciutat de Vic, amics dels costums tradicionals i de les velles coses, instaurà unes reunions que tenien lloc a la font del Desmai, als afores del mateix Vic. En aquelles reunions eren comentades les manifestacions literàries i artístiques de la Catalunya renaixent. Per iniciativa de Verdaguer aquell cenacle fou batejat amb el nom d'esbart de Vic.
A mitjans de l'any 1901, entre els components del selecte esbart, s'inicià la idea de recollir i estudiar els balls tradicionals per a fer-los reviure o propagar-los i amb intenció de foragitar certes danses modernes, forasteres i de mal gust. A aquest fi fou constituït un grup dins la societat Catalunya Vella amb el nom Esbart de Dansaires de Vic, que realitzà els primers treballs de restauració de la dansa popular catalana.
La sessió inaugural d'aquest esbart fou el 1902 al teatre principal de Vic. Van interpretar el Ball pla d'Olot, el Ball del Ciri, l'Hereu Riera, un contrapàs (no se sap quin), l'Esquerrana i el Ball de les Cintes.
Les principals autoritats vigatanes, entre les que hi havia Lluís B. Nadal, Eduard Subirà i el dr. Frederic Casimiro, van recolzar la recerca de balls populars i a l'esbart de Vic també es recolliren la Bolangera, el Ballet, la Dansa de Castellterçol i el ballet Cerdà, entre d'altres.
Des de llavors van continuar la tasca de divulgació entitats com el Foment de la Sardana o l'Associació de Lectura Catalana que van fundar un grup de dansaires amb el nom d'Esbart de l'Associació de Lectura, l'any 1908. Aquest fou en realitat el primer esbart de dansaires fundat a Barcelona i al seu escalf i exemple han tingut naixença tots els altres.
Poc temps desprès, l'Associació de Lectura Catalana desapareixia i amb ells el seu esbart. El gra sembrat havia donat, però, el seu fruit i pel setembre de 1907 neix l'Esbart Català de Dansaires fundat per Rafel Tudó i els germans Mas. Alhora, Joan Rigall i Aureli Capmany funden l'Esbart Folklore de Catalunya. Aquest primers esbarts es dediquen a recuperar i difondre la dansa popular.
No fou fins el 1945, en plena repressió franquista, que neix l'Esbart Verdaguer. Les línies principals d'aquest esbart foren la d'enaltir la dansa catalana, i sota la batuta d'un dels seus fundadors, el coreògraf autodidacte Manuel Cubeles, juntament amb l'activista polític Josep Benet, adapten la dansa popular i l'estilitzen i en fan espectacle, conservant tota l'essència i catalanitat de les danses originals. El lema va ser "si no ens deixen parlar en català, ballarem en català".
Wikipedia.
I ara una mica d'historia sobre els esbarts, treta de wikipedia.
Els orígensSegons expliquen Francesc Pujol i Joan Amades al Cançoner popular de Catalunya, l'adopció del terme esbart es deu indirectament al poeta mossèn Jacint Verdaguer. Un grup de literats de la ciutat de Vic, amics dels costums tradicionals i de les velles coses, instaurà unes reunions que tenien lloc a la font del Desmai, als afores del mateix Vic. En aquelles reunions eren comentades les manifestacions literàries i artístiques de la Catalunya renaixent. Per iniciativa de Verdaguer aquell cenacle fou batejat amb el nom d'esbart de Vic.
A mitjans de l'any 1901, entre els components del selecte esbart, s'inicià la idea de recollir i estudiar els balls tradicionals per a fer-los reviure o propagar-los i amb intenció de foragitar certes danses modernes, forasteres i de mal gust. A aquest fi fou constituït un grup dins la societat Catalunya Vella amb el nom Esbart de Dansaires de Vic, que realitzà els primers treballs de restauració de la dansa popular catalana.
La sessió inaugural d'aquest esbart fou el 1902 al teatre principal de Vic. Van interpretar el Ball pla d'Olot, el Ball del Ciri, l'Hereu Riera, un contrapàs (no se sap quin), l'Esquerrana i el Ball de les Cintes.
Les principals autoritats vigatanes, entre les que hi havia Lluís B. Nadal, Eduard Subirà i el dr. Frederic Casimiro, van recolzar la recerca de balls populars i a l'esbart de Vic també es recolliren la Bolangera, el Ballet, la Dansa de Castellterçol i el ballet Cerdà, entre d'altres.
Des de llavors van continuar la tasca de divulgació entitats com el Foment de la Sardana o l'Associació de Lectura Catalana que van fundar un grup de dansaires amb el nom d'Esbart de l'Associació de Lectura, l'any 1908. Aquest fou en realitat el primer esbart de dansaires fundat a Barcelona i al seu escalf i exemple han tingut naixença tots els altres.
Poc temps desprès, l'Associació de Lectura Catalana desapareixia i amb ells el seu esbart. El gra sembrat havia donat, però, el seu fruit i pel setembre de 1907 neix l'Esbart Català de Dansaires fundat per Rafel Tudó i els germans Mas. Alhora, Joan Rigall i Aureli Capmany funden l'Esbart Folklore de Catalunya. Aquest primers esbarts es dediquen a recuperar i difondre la dansa popular.
No fou fins el 1945, en plena repressió franquista, que neix l'Esbart Verdaguer. Les línies principals d'aquest esbart foren la d'enaltir la dansa catalana, i sota la batuta d'un dels seus fundadors, el coreògraf autodidacte Manuel Cubeles, juntament amb l'activista polític Josep Benet, adapten la dansa popular i l'estilitzen i en fan espectacle, conservant tota l'essència i catalanitat de les danses originals. El lema va ser "si no ens deixen parlar en català, ballarem en català".
Wikipedia.
FOTOGRAFIA
Crec que del fet que jo m'afecciones a la fotografia, (a fer fotos), a veure i sentir a través de les imatges, en puc fer "culpables" a algunes persones.
A la meva mare, amb la seva manera de veure el món que l'envolta. Fotógrafa oficial de casa amb la seva càmera Werlisa (Versió senzilla de la Werlisa Color Objectiu: Laotor f: 7.5/50 mm Diafragma: de 3 orificisObturador: de làmines fixat a 1 / 80 seg. Pel lícula: 135Negatiu: 24x36A), ens ha fet les fotos de petits a grans, les ha classificat, per edats i fills, fent uns àlbums fantàstics. ( Sis fills donen per a molt).
Més tard a la meva germana petita, que em va regalar una càmera fotogràfica, compacta de
pel · lícula, aquelles de plàstic, de color negre amb uns detalls vermells.
També tenen part de culpa els meus tiets de Tarragona, amants de l'art en general, pintura, fotografia, monuments, ... Ells tenen una manera particular de veure l'art, a l'estiu em portaven a fer visites de monuments, museus, ... M'han ensenyat a mirar i veure diferent.
En un dels llocs de treball on he estat vaig conéixer una noia que li agradava
i en sap. Em va deixar una reflex analògica, la primera que vaig provar, he de dir que vaig espatllar algun carret. La faig culpable.
i en sap. Em va deixar una reflex analògica, la primera que vaig provar, he de dir que vaig espatllar algun carret. La faig culpable.
També es culpable la meva parella, que tot i que no hi enten massa és la persona que més em "critica" i em recolça en els meus projectes i idees.
És qui tria i analitza les meves fotografies, és qui en un moment donat em diu: " Esto vas a poner, no le veo el qué, razónamelo.....", o qui em diu: " Ésta sí, por todo, colores,....." és qui fa una celebració per a qualsevol petit reconeixement que jo pugui rebre. És qui va insistir i em va ajudar, quan em van robar la càmera, a comprar-me'n una altre i no deixar que el fet em desanimés. Molt Culpable.
També faig culpable a la millor AMIGA,que m'ha tingut sempre molta paciència, és qui em va ensenyar el trampantojo, craquelle, .... També es la millor crítica d'art que conec, persona coherent i molt lògica i pràctica.
Els professors de l'Escola d'art d'Andorra també en són culpables, els companys del grup, al meu company fotografic i a la seva dona pel suport i il·lusió de nous projectes, els companys i familiars que es présten als meus experiments fotogràfics fent de models. Les meves nevodes i l'informàtic que em demanen consells i fem sortides per practicar.Culpables. També ho són aquelles persones que no conec i no em coneixen, però com a jurat, m' ajuden a evolucionar. L'associació fotogràfica pels seus concursos i activitats, els fotógrafs professionals i professionistes que tenen un moment per conversar amb mi i intercanviar anècdotes. ( En Dolça i un amic seu ,Museu de Catalunya de les Papallones, n'Oscar Dominguez per els seus Cursets, en Tino Soriano per la seva conferència i el temps personal dedicat desprès d'aquesta,....)... i els que s'aniran afegint a aquesta llista.
Doncs sentenciats a aguantar les meves paranoies i les meves fotos.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)