HISTÒRIA El nom del Montmell prové del llatí "Monte Macellum" o de "Mont Maell", que volen dir muntanya seca i àrida o bé muntanya de la carnisseria, fent referència a una mortaldat haguda en una cruenta batalla.El Baix Penedès, com tota la Catalunya Nova i part de la Vella, visqué fins a principi del segle IX sota el domini musulmà. A començament del segle X, Guifrè II Borrell, portà les fronteres més enllà del Llobregat. A mitjan segle X, el poder reial dels francs damunt el territori de la Marca era pràcticament inexistent. En aquest context, l’any 974, el bisbe Vives atorga la Carta de poblaments i franqueses als habitants del Castell del Montmell. El motiu es l’interès que tenien els governants a repoblar les zones frontereres.
La Carta de població i franqueses del Montmell, com a tal, és la més antiga coneguda de Catalunya i el seu contingut i abast jurídic responen clarament a una finalitat politicomilitar d’aquell moment: repoblar les fronteres. També a l’edat mitjana els templers van establir-hi una comanda. De totes maneres, l’orde incorporada a la Corona. Els bisbat barceloní mantingué el seu domini sobre el Castell del Montmell al llarg dels segles. El senyor feudal, en aquest cas el bisbe de Barcelona, tenia tota una sèrie de drets i prerrogatives sobre els habitants del terme, les collites, el bestiar i altres afers casolans.
En les Ordenacions compilades el 1447 es regulen tots els aspectes relatius a l’activitat econòmica de la zona. El Castell del Montmell va ser utilitzat encara durant la Guerra de la Successió. Els soldats alemanys hi vivien amb les famílies, i a l’arxiu parroquial hi constaven les actes de naixement de tres infants vinguts al món al castell entre els anys 1715 i 1720.
Tret de la pagina: /http://www.elmontmell.cat/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada