En Joseph, company de fotografia, ens va propossar a 9v de fer una seció de fotos a l'esbart, d'on ell n'és dansaire. Doncs aquesta foto explica la dansa dels components de l'esbart, al so dels fotògrafs i la dansa d'aquets buscan el millor angle, la millor "pose"... DANSAIRES
I ara una mica d'historia sobre els esbarts, treta de wikipedia.
Els orígensSegons expliquen Francesc Pujol i Joan Amades al Cançoner popular de Catalunya, l'adopció del terme esbart es deu indirectament al poeta mossèn Jacint Verdaguer. Un grup de literats de la ciutat de Vic, amics dels costums tradicionals i de les velles coses, instaurà unes reunions que tenien lloc a la font del Desmai, als afores del mateix Vic. En aquelles reunions eren comentades les manifestacions literàries i artístiques de la Catalunya renaixent. Per iniciativa de Verdaguer aquell cenacle fou batejat amb el nom d'esbart de Vic.
A mitjans de l'any 1901, entre els components del selecte esbart, s'inicià la idea de recollir i estudiar els balls tradicionals per a fer-los reviure o propagar-los i amb intenció de foragitar certes danses modernes, forasteres i de mal gust. A aquest fi fou constituït un grup dins la societat Catalunya Vella amb el nom Esbart de Dansaires de Vic, que realitzà els primers treballs de restauració de la dansa popular catalana.
La sessió inaugural d'aquest esbart fou el 1902 al teatre principal de Vic. Van interpretar el Ball pla d'Olot, el Ball del Ciri, l'Hereu Riera, un contrapàs (no se sap quin), l'Esquerrana i el Ball de les Cintes.
Les principals autoritats vigatanes, entre les que hi havia Lluís B. Nadal, Eduard Subirà i el dr. Frederic Casimiro, van recolzar la recerca de balls populars i a l'esbart de Vic també es recolliren la Bolangera, el Ballet, la Dansa de Castellterçol i el ballet Cerdà, entre d'altres.
Des de llavors van continuar la tasca de divulgació entitats com el Foment de la Sardana o l'Associació de Lectura Catalana que van fundar un grup de dansaires amb el nom d'Esbart de l'Associació de Lectura, l'any 1908. Aquest fou en realitat el primer esbart de dansaires fundat a Barcelona i al seu escalf i exemple han tingut naixença tots els altres.
Poc temps desprès, l'Associació de Lectura Catalana desapareixia i amb ells el seu esbart. El gra sembrat havia donat, però, el seu fruit i pel setembre de 1907 neix l'Esbart Català de Dansaires fundat per Rafel Tudó i els germans Mas. Alhora, Joan Rigall i Aureli Capmany funden l'Esbart Folklore de Catalunya. Aquest primers esbarts es dediquen a recuperar i difondre la dansa popular.
No fou fins el 1945, en plena repressió franquista, que neix l'Esbart Verdaguer. Les línies principals d'aquest esbart foren la d'enaltir la dansa catalana, i sota la batuta d'un dels seus fundadors, el coreògraf autodidacte Manuel Cubeles, juntament amb l'activista polític Josep Benet, adapten la dansa popular i l'estilitzen i en fan espectacle, conservant tota l'essència i catalanitat de les danses originals. El lema va ser "si no ens deixen parlar en català, ballarem en català".
Wikipedia.
I ara una mica d'historia sobre els esbarts, treta de wikipedia.
Els orígensSegons expliquen Francesc Pujol i Joan Amades al Cançoner popular de Catalunya, l'adopció del terme esbart es deu indirectament al poeta mossèn Jacint Verdaguer. Un grup de literats de la ciutat de Vic, amics dels costums tradicionals i de les velles coses, instaurà unes reunions que tenien lloc a la font del Desmai, als afores del mateix Vic. En aquelles reunions eren comentades les manifestacions literàries i artístiques de la Catalunya renaixent. Per iniciativa de Verdaguer aquell cenacle fou batejat amb el nom d'esbart de Vic.
A mitjans de l'any 1901, entre els components del selecte esbart, s'inicià la idea de recollir i estudiar els balls tradicionals per a fer-los reviure o propagar-los i amb intenció de foragitar certes danses modernes, forasteres i de mal gust. A aquest fi fou constituït un grup dins la societat Catalunya Vella amb el nom Esbart de Dansaires de Vic, que realitzà els primers treballs de restauració de la dansa popular catalana.
La sessió inaugural d'aquest esbart fou el 1902 al teatre principal de Vic. Van interpretar el Ball pla d'Olot, el Ball del Ciri, l'Hereu Riera, un contrapàs (no se sap quin), l'Esquerrana i el Ball de les Cintes.
Les principals autoritats vigatanes, entre les que hi havia Lluís B. Nadal, Eduard Subirà i el dr. Frederic Casimiro, van recolzar la recerca de balls populars i a l'esbart de Vic també es recolliren la Bolangera, el Ballet, la Dansa de Castellterçol i el ballet Cerdà, entre d'altres.
Des de llavors van continuar la tasca de divulgació entitats com el Foment de la Sardana o l'Associació de Lectura Catalana que van fundar un grup de dansaires amb el nom d'Esbart de l'Associació de Lectura, l'any 1908. Aquest fou en realitat el primer esbart de dansaires fundat a Barcelona i al seu escalf i exemple han tingut naixença tots els altres.
Poc temps desprès, l'Associació de Lectura Catalana desapareixia i amb ells el seu esbart. El gra sembrat havia donat, però, el seu fruit i pel setembre de 1907 neix l'Esbart Català de Dansaires fundat per Rafel Tudó i els germans Mas. Alhora, Joan Rigall i Aureli Capmany funden l'Esbart Folklore de Catalunya. Aquest primers esbarts es dediquen a recuperar i difondre la dansa popular.
No fou fins el 1945, en plena repressió franquista, que neix l'Esbart Verdaguer. Les línies principals d'aquest esbart foren la d'enaltir la dansa catalana, i sota la batuta d'un dels seus fundadors, el coreògraf autodidacte Manuel Cubeles, juntament amb l'activista polític Josep Benet, adapten la dansa popular i l'estilitzen i en fan espectacle, conservant tota l'essència i catalanitat de les danses originals. El lema va ser "si no ens deixen parlar en català, ballarem en català".
Wikipedia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada