FOTOGRAFIA

Crec que del fet que jo m'afecciones a la fotografia, (a fer fotos), a veure i sentir a través de les imatges, en puc fer "culpables" a algunes persones.

A la meva mare, amb la seva manera de veure el món que l'envolta. Fotógrafa oficial de casa amb la seva càmera Werlisa (Versió senzilla de la Werlisa Color Objectiu: Laotor f: 7.5/50 mm Diafragma: de 3 orificisObturador: de làmines fixat a 1 / 80 seg. Pel lícula: 135Negatiu: 24x36A), ens ha fet les fotos de petits a grans, les ha classificat, per edats i fills, fent uns àlbums fantàstics. ( Sis fills donen per a molt).

Més tard a la meva germana petita, que em va regalar una càmera fotogràfica, compacta de

pel · lícula, aquelles de plàstic, de color negre amb uns detalls vermells.

També tenen part de culpa els meus tiets de Tarragona, amants de l'art en general, pintura, fotografia, monuments, ... Ells tenen una manera particular de veure l'art, a l'estiu em portaven a fer visites de monuments, museus, ... M'han ensenyat a mirar i veure diferent.

En un dels llocs de treball on he estat  vaig conéixer una noia que li agradava i en sap. Em va deixar una reflex analògica, la primera que vaig provar, he de dir que vaig espatllar algun carret. La faig culpable.

També es culpable la meva parella, que tot i que no hi enten massa és la persona que més em "critica" i em recolça en els meus projectes i idees.

És qui tria i analitza les meves fotografies, és qui en un moment donat em diu: " Esto vas a poner, no le veo el qué, razónamelo.....", o qui em diu: " Ésta sí, por todo, colores,....." és qui fa una celebració per a qualsevol petit reconeixement que jo pugui rebre. És qui va insistir i em va ajudar, quan em van robar la càmera, a comprar-me'n una altre i no deixar que el fet em desanimés. Molt Culpable. 

També faig culpable a la millor AMIGA,que m'ha tingut sempre molta paciència, és qui em va ensenyar el trampantojo, craquelle, .... També es la millor crítica d'art que conec, persona coherent i molt lògica i pràctica.

Els professors de l'Escola d'art d'Andorra també en són culpables, els companys del grup, al meu company fotografic i a la seva dona pel suport i il·lusió de nous projectes, els companys i familiars que es présten als meus experiments fotogràfics fent de models. Les meves nevodes i  l'informàtic que em demanen consells i fem sortides per practicar.Culpables. També ho són aquelles persones que no conec i no em coneixen, però com a jurat, m' ajuden a evolucionar. L'associació fotogràfica pels seus concursos i activitats, els fotógrafs professionals i professionistes que tenen un moment per conversar amb mi  i intercanviar anècdotes. ( En Dolça i un amic seu ,Museu de Catalunya de les Papallones, n'Oscar Dominguez per els seus Cursets, en Tino Soriano per la seva conferència i el temps personal dedicat desprès d'aquesta,....)... i els que s'aniran afegint a aquesta llista.

Doncs sentenciats a aguantar les meves paranoies i les meves fotos.